Per pere
Recordeu, amics, el moment del conte
On a poc a poc caminen dos homes?
De l’alt i solemne, la barba grisa,
Obscurs conceptes escolta el més magre:
Riures i planys, la vida que s’escola
En pocs instants. I els nadons que ja ho saben;
Des que neixen senten la mort propera.
Amics, no en feu cas, jugueu a la vida!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Genial!
M'agraden molt, els acròstics! Felicitats!!! Ets un geni!!! Bé, 'som' uns genis tots plegats, he, he.
Perfecció
Extraordinària
Reivindica
Editor.
Boníssim!
Publica un comentari a l'entrada