divendres, 11 de gener del 2008

Transformació 78: Acròstic en estramps

Per pere

Recordeu, amics, el moment del conte
On a poc a poc caminen dos homes?
De l’alt i solemne, la barba grisa,
Obscurs conceptes escolta el més magre:
Riures i planys, la vida que s’escola
En pocs instants. I els nadons que ja ho saben;
Des que neixen senten la mort propera.

Amics, no en feu cas, jugueu a la vida!

3 comentaris:

Montse ha dit...

Genial!

Júlia ha dit...

M'agraden molt, els acròstics! Felicitats!!! Ets un geni!!! Bé, 'som' uns genis tots plegats, he, he.

Perfecció
Extraordinària
Reivindica
Editor.

Barbollaire ha dit...

Boníssim!