dimarts, 29 de gener de 2008

Transformació 100: Notícies fresques!!

Per transformacions

14 comentaris:

gemma ha dit...

GENIAL!
BESTIAL!
SOU L'HÒSTIA!!!
QUIN PARELL!!!
SOU UN PERILL!!!

Estava ansiosa per veure aquesta transformació número 100 !!!!!!!

Júlia ha dit...

Òndia, sou uns GENIS, AIXÒ SÍ QUE HA ESTAT UNA SORPRESA INESPERADA!!!!Ja m'esperava alguna cosa extraordinària però aquesta ha estat IMPACTANTAT. De bon matí, aquestes emocions són inquietants.

FELICITATS, PARELLA TRANSFÒRMICA I CAP A LA TRANSFORMACIÓ DUES-CENTS. Avui comença el primer dia de la resta de la nostra vida transformadora!!!

Arare ha dit...

OHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHH!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

ÉS UNA PASSADA, UNA PASSADA!

FELICITATS

martí ha dit...

HUAAAAAAAAAA!!!!!!!

FANTÀSTIC!!!!! NI EL MATEIX FREGOLI!!!

Les ganes de plorar sense parar... DE RIURE!!!

Sani Girona Roig ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Sani Girona Roig ha dit...

Aquesta transformació, amics, és de premi gros. Caldrà implementar-lo d'una manera o altra.

Genialment cervellesc i literàriament mediàtic, intel·ligentment tot plegat. Globalment insuperable.
Si trobo res millor, -que no serà- m'ho voldré comprar!

La més excessiva genuflexió devant de tant d'art concentrat en tan poca estona.

Em deixeu admirat, bocabadat, colpit, delitós, entusiasmat, rendit, sobtat, tremolós. ukelelitzat, vulnerat, xauxinós, youtubitzat i Zoroàstricament enamorat de tanta enormitat...(sic)

Felicitats. Petons mil, mestres.

Júlia ha dit...

Fem una 'ola' virtual....oooooolaaaa. En català onaaaaaaaaaaa.

Violette ha dit...

BRUTAL!!!!!!! Em sap greu no haver pogut continuar participant, però ho seguiré intentant si seguiu... fins quina diu la Júlia??
I si canviem de text?

Felicitats! Ha estat una feina impecable.

pere ha dit...

En nom de l'editora (que veig que no dóna senyals de vida) i meu, us agraeixo les vostres paraules hiperbòliques i reitero el seu mèrit (d'ella, vull dir). Al mateix
temps us dono les gràcies més (quina paraula escric aquí que refecteixi el meu grau d'agraïment?) perquè la transformació cent no podria haver existit sense les excel·lents 99, 98, 97, 96... El bloc és vostre, ja ho sabeu.

A tu, Violette, et dic que la idea és arribar, de moment a les 202, amb el mateix text. Si defallim en el camí, que quedi el que hi hagi com a mostra de l'intent. A tots en general: si us sembla que cal iniciar una altra aventura, estic disposat a ocupar el lloc que se'm designi (plagio Rubió i Ors)

Arare ha dit...

Nononoono, jo crec que hem d'arribar a 202 amb el mateix text (penseu que és massa?)

mar ha dit...

buufff!!!
quina passada!!!
de veritat que sou GENIALS

i com que em sembla que els anteriors comentaris ja m'han pres totes les paraules que es podia dir... doncs, potser que en transformi alguna:
gràcies per deixar-m'hi participar

un somriure

Xurri ha dit...

En nom de l'editora, certifico que segueixo viva - poc, però viva. i aprofito per agrair-vos-nos-les-hi (jé), les 99 transformacions prèvies, la present i la posterior, de moment. És molt xulo que estem aquí i que seguim... que encara en queden la tira a dins de la llauna!!!
Jo estic per exprimir una mica més a la Rodo... fins a Sant Jordi??? vaaa.... segur que en teniu alguna boníssima de pensada, de transformació. No la deixeu passar i ánims!!

PD: odío parlar de mèrits, però... no us sembla genial el binomi pepero per la transformació audiovisual? (Ei, a mi no em mireu!!!). I no us sembla narrada al més pur estil Constantino Romero "A la vida no hi ha temps per a tot...". A que sí???

pere ha dit...

Lo de Constantino deu ser...
Ei, com és que encara ningú ha fet la transformació dels pronoms febles? Xurri? Quin repte!

martí ha dit...

Anava a proposar de continuar les transformacions fins la data del centenari del naixement, i he vist que és el 10 d'cotubre. Ens hi veuríem en cor, o potser seria allargar-ho massa?

D'altra banda sembla molt raonada la proposta de la Xurri de tancar-ho el 23 d'abril. Què tal una transformació en directe, a peu de carrer... ;-)

La transformació i locució pepera em semblen genials Xurri, especialment l'encaix del moment en què el Gallardón pregunta "ja senten què?", és delirant.