Per transformacions
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
A poc a poc, hi ha temps per a tot, anirem incorporant les veus de les traduccions en aquesta pàgina.
AQUÍ:
ei
el llibre
TEXT BASE
Caminaven a poc a poc. El més alt era un home solemne, ben vestit, amb la barba grisa i els pòmuls una mica vermells; l'altre, magre, sense afaitar, semblava que acabés de sortir d'una malaltia. Estaven abstrets en la conversa i el més alt s'aturava de tant en tant i es passava la mà per la barba com si volgués sospesar bé les paraules.
-A la vida no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... i en el punt de néixer ja t'has de preparar a morir. Perquè les ganes de plorar que tenen les criatures de bolquers és perquè ja ho senten.
-Ja senten què?
-L'olor que hi ha escampada de la mort... Després un s'hi avesa...
Mercè Rodoreda. "El mar", dins La meva Cristina i altres contes
-A la vida no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... i en el punt de néixer ja t'has de preparar a morir. Perquè les ganes de plorar que tenen les criatures de bolquers és perquè ja ho senten.
-Ja senten què?
-L'olor que hi ha escampada de la mort... Després un s'hi avesa...
Mercè Rodoreda. "El mar", dins La meva Cristina i altres contes
Les traduccions
És un dir... és el bloc on anem deixant les traduccions del fragment de la Mercè Rodoreda que apareixen aquí.
Les veus de les traduccions
A poc a poc, hi ha temps per a tot, anirem incorporant les veus de les traduccions en aquesta pàgina.
Entrades
transformadors actius, emparaulats, o gairebé
- 19.57 versió beta
- A mitjanit
- Alícia (sense blog, encara)
- aquari
- Ara mateix
- bona nit i tapa't
- brisalls de mar
- camins d'iruna
- Casa Inhòspita
- Changing, again
- darabuc
- de lejos
- des del meu mar
- dipofilopersiflex
- el bloc d'en Francesc Puigcarbó
- el llibreter
- el paseante
- el pensador
- el racó de l'Antoni
- gemma blog
- hanna B
- katrin bajo la lluvia
- la panxa del bou
- M@re Nostrum
- malerudeveure't
- Noticias desde Vladivostok
- post-its sacados de la papelera
- saragatona
- txacoté
- un cos sóc, nu
- un lloc per nosaltres
- univers privat
- violette moulin
Arxiu del blog
-
▼
2008
(223)
- ► de setembre (15)
-
▼
de gener
(36)
- Transformación 102: lógica
- Transformació 101: Tot l'enyor de demà
- Transformació 100: Notícies fresques!!
- Transformació 99: Que no? Que sí!
- Transformació 98: catosfèrica
- Transformació 97: Monosíl·labs
- Transformação 96 : Traduttore tadittore.
- Transformació 95: Comunicació verbal vergonyosa
- Transformación 94: función de x
- Transformació 93 : Inadequat
- Transformació 92: Antecedents
- Transformació 91: Transimatges
- Transformació 90: Cançó antiga de protesta
- Transformació 89: Imprecisions
- Transformació 88: Palíndroms encadenats
- Transformació 87: Un dels dos
- Transformació 86: sorpresa!
- Transformació 85: granota
- Transformació 84: Plagi papiroflèxic
- Transformación 83: papiroflexia
- Transformació 82: Calidoscopi de baixa intensitat
- Pleguem!
- Transformació 81: Esdrúixoles i planes
- Transformació 80: en diagonal
- Transformació 79: substitució numèrica total
- Transformació 78: Acròstic en estramps
- Transformació 77: La mort des pauvres
- Transformació 76: Educació
- Transformación 75: Coplas de pie quebrado
- Transformació 74: El mort i qui el vetlla
- Transformació 73: Cançó
- Transformació 72 : Pintada reivindicativa
- Transformació 71: Betlem
- Transformació 70: Ionesco - Rhinocéros
- Transformación 69: El tiempo perdido
- Transformació 68: Cap d'any
-
►
2007
(78)
- ► de desembre (42)
- ► de novembre (36)
anotacions (1r text de Queneau)
A l'S a una hora punta. Un home d'uns vint-i-sis anys, barret tou amb cordó en comptes de cinta, coll massa llarg com si l'hi haguessin estirat. La gent va baixant. L'home en qüestió s'enrabia amb un veí. Se li queixa que li doni empentes cada vegada que passa algú. To ploraner que vol passar per murri. Quan veu un seient lliure, s'hi precipita.
Al cap de dues hores, el trobo a la Cour de Rome, davant l'estació de Saint-Lazare. És amb un company que li diu: «T'hauries de fer posar un botó suplementari a l'abric». Li indica on (a l'escot) i per què.
Al cap de dues hores, el trobo a la Cour de Rome, davant l'estació de Saint-Lazare. És amb un company que li diu: «T'hauries de fer posar un botó suplementari a l'abric». Li indica on (a l'escot) i per què.
transformadors en línia:
BACH
RAVEL
KING OLIVIER
OLDFIELD
Ens enllacen
14 comentaris:
GENIAL!
BESTIAL!
SOU L'HÒSTIA!!!
QUIN PARELL!!!
SOU UN PERILL!!!
Estava ansiosa per veure aquesta transformació número 100 !!!!!!!
Òndia, sou uns GENIS, AIXÒ SÍ QUE HA ESTAT UNA SORPRESA INESPERADA!!!!Ja m'esperava alguna cosa extraordinària però aquesta ha estat IMPACTANTAT. De bon matí, aquestes emocions són inquietants.
FELICITATS, PARELLA TRANSFÒRMICA I CAP A LA TRANSFORMACIÓ DUES-CENTS. Avui comença el primer dia de la resta de la nostra vida transformadora!!!
OHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHHH!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ÉS UNA PASSADA, UNA PASSADA!
FELICITATS
HUAAAAAAAAAA!!!!!!!
FANTÀSTIC!!!!! NI EL MATEIX FREGOLI!!!
Les ganes de plorar sense parar... DE RIURE!!!
Aquesta transformació, amics, és de premi gros. Caldrà implementar-lo d'una manera o altra.
Genialment cervellesc i literàriament mediàtic, intel·ligentment tot plegat. Globalment insuperable.
Si trobo res millor, -que no serà- m'ho voldré comprar!
La més excessiva genuflexió devant de tant d'art concentrat en tan poca estona.
Em deixeu admirat, bocabadat, colpit, delitós, entusiasmat, rendit, sobtat, tremolós. ukelelitzat, vulnerat, xauxinós, youtubitzat i Zoroàstricament enamorat de tanta enormitat...(sic)
Felicitats. Petons mil, mestres.
Fem una 'ola' virtual....oooooolaaaa. En català onaaaaaaaaaaa.
BRUTAL!!!!!!! Em sap greu no haver pogut continuar participant, però ho seguiré intentant si seguiu... fins quina diu la Júlia??
I si canviem de text?
Felicitats! Ha estat una feina impecable.
En nom de l'editora (que veig que no dóna senyals de vida) i meu, us agraeixo les vostres paraules hiperbòliques i reitero el seu mèrit (d'ella, vull dir). Al mateix
temps us dono les gràcies més (quina paraula escric aquí que refecteixi el meu grau d'agraïment?) perquè la transformació cent no podria haver existit sense les excel·lents 99, 98, 97, 96... El bloc és vostre, ja ho sabeu.
A tu, Violette, et dic que la idea és arribar, de moment a les 202, amb el mateix text. Si defallim en el camí, que quedi el que hi hagi com a mostra de l'intent. A tots en general: si us sembla que cal iniciar una altra aventura, estic disposat a ocupar el lloc que se'm designi (plagio Rubió i Ors)
Nononoono, jo crec que hem d'arribar a 202 amb el mateix text (penseu que és massa?)
buufff!!!
quina passada!!!
de veritat que sou GENIALS
i com que em sembla que els anteriors comentaris ja m'han pres totes les paraules que es podia dir... doncs, potser que en transformi alguna:
gràcies per deixar-m'hi participar
un somriure
En nom de l'editora, certifico que segueixo viva - poc, però viva. i aprofito per agrair-vos-nos-les-hi (jé), les 99 transformacions prèvies, la present i la posterior, de moment. És molt xulo que estem aquí i que seguim... que encara en queden la tira a dins de la llauna!!!
Jo estic per exprimir una mica més a la Rodo... fins a Sant Jordi??? vaaa.... segur que en teniu alguna boníssima de pensada, de transformació. No la deixeu passar i ánims!!
PD: odío parlar de mèrits, però... no us sembla genial el binomi pepero per la transformació audiovisual? (Ei, a mi no em mireu!!!). I no us sembla narrada al més pur estil Constantino Romero "A la vida no hi ha temps per a tot...". A que sí???
Lo de Constantino deu ser...
Ei, com és que encara ningú ha fet la transformació dels pronoms febles? Xurri? Quin repte!
Anava a proposar de continuar les transformacions fins la data del centenari del naixement, i he vist que és el 10 d'cotubre. Ens hi veuríem en cor, o potser seria allargar-ho massa?
D'altra banda sembla molt raonada la proposta de la Xurri de tancar-ho el 23 d'abril. Què tal una transformació en directe, a peu de carrer... ;-)
La transformació i locució pepera em semblen genials Xurri, especialment l'encaix del moment en què el Gallardón pregunta "ja senten què?", és delirant.
Publica un comentari a l'entrada