dijous, 24 de gener del 2008

Transformació 95: Comunicació verbal vergonyosa

Per Arare


Ringgggggggggggggggggggggggggg – clic-
Si?
Sóc al tren
QUE SÓC AL TREN! AL TREN!NOOOOOOO, AL TREN
TE, ERRA, E, ENA
Estic arribant, en mitja horeta seré a Plaça de Catalunya
QUE ESTIC ARRIBANT!ÉS IGUAL, JA T’HO DIRÉ QUAN ARRIBI
Que ja t’ho diré, que ara entrem en un túnel… que
JA T’HO DIRÉEEEEEEEE
Que el nano plorava molt i
QUE PLORAVA MOOLT
Que després es va morir. SI! MORIR, SI, ÉS MORT.
El nano
EL NANO! EL NEN. QUE ES VA MORIR!
Si, a mi també
QUE A MI TAMBÉ EM FA VENIR GANES DE PLORAR
Si, molt trist., molt trist, total, no sé per què havia de néixer…
QUE NO SÉ PER QUÈ HAVIA DE NÉIXER!
Bé, ja en parlarem
QUE JA EN PARLAREM! QUE JA T’HO DIRÉEEEEEEEEE
Clic
“Tot el vagó pendent de mi, quina vergonya”

1 comentari:

Montse ha dit...

ostres! fa dies que el vaig enviar i no me'n recordava! què bèstia!!!