Transformació 93 : Inadequat

Per la Gemma


- No vagis tan de pressa, que no et puc seguir.
L’home, petit com era, feia dues passes per cada pas segur del seu company. Esbufegava intentant mantenir el mateix ritme, mentre l’altre parlava. No tenia bon aspecte, prim i sense afaitar, al costat de l’altre que li passava un pam. L’home alt vestia bé i, per la vermellor dels seus pòmuls, la bona salut se li endevinava
- A la vida no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... i en el punt de néixer ja t'has de preparar a morir.
La fragilitat de l’home baixet i malaltís contrastava amb la solemnitat de l’home alt. Potser sortia d’una malaltia i l’home alt gosava parlar-li de preparar-se a morir... No em vaig fixar si era un capellà... L’home prim seguia esbufegant i l’home alt va aturar-se. Es passà la mà per la barba, com si sospesés bé les seves paraules i li va dir:
- Perquè les ganes de plorar que tenen les criatures de bolquers és perquè ja ho senten.
- Ja senten què?
- L'olor que hi ha escampada de la mort... Després un s'hi avesa...
L’home prim va asseure’s -potser va sentir un petit mareig.
L’home alt es va quedar dempeus, mirant l’horitzó -em va semblar, però, que havia deixat de tocar-se la barba.