Per l'Arare
- La meva àvia, que en pau descansi, deia que des que naixem, que ja ens hem de preparar per morir.
- Diu que quan va néixer no parava de plorar, que es veu que sa mare era un no viure, perquè li perdia el plor i se li posava lila.
- Ai, Senyor, no som res!
- I menys en vestit de bany!
- Ja ho pot ben dir...
- De què diu que s’ha mort?
- De vell.
- I quina edat diu que tenia?
- Noranta-sis
- Oi que fumava?
- Caliquenyos!
- Collons!
- Home de Déu, no digui aquestes coses, que estem vetllant un mort!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 comentaris:
Qualsevol dia descobriran que fumar tenia virtus oblidades, ai, quin món aquest!!!
Encara que te'n fotis, l'avi del J.S. fumava caliquenyos i va morir als 96... en fer el text m'he inspirat en ell.
De tota manera, Julieta, millor que no fumem, ni caliquenyos ni res, per si de cas!
Publica un comentari a l'entrada