Per Sani
Samuel Beckett Tot esperant Godot (1948, 1952, 1953)*
Decorat negre. Dos rodamons. Vladimir, donant voltes per l'escenari de dreta a esquerra a poc a poc, sense parar. Du un bombí al cap, corbata rònega, sabates foradades, mal afaitat, cara de malalt. S'asseu. S'agafa una mà amb l'altra.
Estragon, donant voltes per l'escenari, d'esquerra a dreta, a poc a poc, sense parar. Du un barret de copa, camisa blanca, mocador al coll, barbeta grisa, se'l veu una mica més "tocat i posat"...S'asseu al costat de l'altre. Fa estona que esperen algú … o alguna cosa …I semblen bastant farts d'esperar …
Vladimir (To agre) Deia que et deus haver equivocat …
Estragon (Enfadat) Què deies ? Acaba la frase, home, acaba la frase!
Vladimir Deia que crec que avui tampoc no vindrà
Estragon Qui?
Vladimir Godot.
Estragon No vindrà?
Vladimir El temps passa massa de pressa! Neixes i ja comences a esperar-lo…
Estragon Qui?
Vladimir Godot. I no ve. Plores i plores des del nèixer, i passa el temps i no ve!
Estragon Poster sí que vindrà. Esperem…
Vladimir No, ni quan ja estàs a punt de tornar a marxar no l'has vist mai. Ni ve ni vindrà.
Estragon No sents una mena de pudor estranya?
Vladimir Pudor de què?
Estragon Una terrible pudor d'absència.
Vladimir D'absència de què?
Estragon D'absència de Godot…Fa estona que la sento, però tot just ara m'hi començo a avesar…
*(Dates d'escriptura, publicació i representació respectivament.)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
6 comentaris:
Em temo que calrà esmenar el text per treure-hi l'errada.
Esperar algú o alguna cosa
a esperar-lo..
Esperar qui?
Qui ho esmena? Merci !
Mea culpa, mea culpa mea grandissima culpa.
Perdoneu i molt us serà perdonat ;-)
Coi, de Rodoreda a Becket, deu-n'hi do!
Estem arribant a uns nivells literaris d'excel·lència, quedes perdonat per pecata tan minuta.
Me'n vaig a veure si ve Godot.
Jamais lu Beckett... désolée. Mais tu m'en donnes envie et c'est déjà beaucoup! En tout cas, j'ai aimé ta transformation, pour de vrai!
El vostre nivell és tan alt que ja em preocupa, em sembla que jo ja em planto!
Molt bé, Sani!!! (coi, és que no sé què dir!)
Si us agrada em fa feliç. I paga de sobres les estones de retocs...
Però com diu l'amiga Xurri, pots fer una mica de "trick": evidentment teníem l'obra a mà.
Llavors munyeixes la vaca, i si n'hi ha una mica, en raja una mica... voilà.
L´únic que no pot ser, chère Arare, és el que dius de plantar-te. Ni parlar-ne! !
"Antes muerta que platá" que diria Maleni.
Totes les versions van sense nota i totes pugen als cels: garantit!
Publica un comentari a l'entrada