dijous, 27 de desembre de 2007

Transformació 64: recompte

Per Txacoté

Setanta-sis “e”, i setanta “a”.
Quaranta-sis “s” i quaranta “r”.
Trenta-una “l”.
Vint-i-set “n”, vint-i-set “t”, vint-i-cinc “i” i vint-i-una “o”.
Dinou “p”, divuit “m”, divuit “u”, dotze “d”, dotze “v” i onze “b”.
Nou “c”, vuit “h”, set “q”, quatre “g” i tres “j”.
Una "f" i una "x".
Cap "ç", cap "k", cap "w", cap "y" i cap "z".











Nota: Podeu ampliar l'imatge clicant-hi, i el Txacoté no té blog.

7 comentaris:

Andreu ha dit...

I el miracle consisteix a formar paraules amb les lletres, i idees amb les paraules, i que algú les faci seves...
M'agrada aquesta simplificació que ens porta a l'origen, i el gràfic que la representa :-)

Júlia ha dit...

Això és gairebé lul·lià...

iruna ha dit...

ahir em vaig quedar al·lucinada mentre anava "llegint" este recompte... intentant pair cada trosset...

76-e, 70-a, 46-s...? per què?
aaah... 76-e, 70-a, 46-s...?
:)

70... 40... 30...?
:)

27-n... 27-t...? 18-m... 18-u...?
carai... quant d'ordre, jo que sóc tan desordenada...

0-ç, 0-k, 0-w, 0-y, 0-z...

mmmm...

quan vaig entrar al gràfic i vaig veure el text de la rodoreda amb quella forma de cuc o de papaterra, perdent-se en aquella espiral profunda que sembla infinita... vaig sentir vertigen...

l'itinerari d'aquelles dos persones que passejaven per la vida fins arribar a ser criatures de bolquers... fins al no-res... que pot ser com un dibuix damunt d'un paper... o un túnel... o un remolí... o una línia dins d'un cercle entre números i lletres...

volia saber com seria el dibuix d'aquell cuc o papaterra si les sagetes haguessen mantingut l'ordre del rellotge però amb les lletres ordenades alfabèticament...

com no tinc tinta a la impressora i no podia imprimir el gràfic, vaig agafar un regle per a fer una recta de 8 cm... de 0 a 80; vaig agafar el compàs per a traçar una circumferència... vaig comptar les lletres de l'abecedari... havia de buscar el càlcul necessari per a trobar les mateixes línies, amb les mateixes distàncies...

no va ser fàcil, perquè les matemàtiques me costen... necessito desmollar cada pas que faig... i ni així a vegades, fins i tot després de fer-lo, comprenc.

després... a-70, b-11, c-9, ç-0... i així... fins z-0

al·lucinava mentre buscava el punt de cada lletra... mentre després los ajuntava, sense molta precisió... primer semblava una estrella... quan vaig arribar de la z a la a, allò semblava "una cosa rara" penjant d'un fil... vaig pensar que hauria de tornar-ho a fer més ben fet... per a vore si així podia "llegir" millor el dibuix aquell estrany...

en aquell moment, me va entrar al messenger un amic... ell no coneix el català... li vaig explicar què són les transformacions... li vaig proposar que vingués a veure el "recompte"... amb la curiositat de saber què sentiria ell... "qué ves?"...

no vam arribar al gràfic... al text, me va dir: e-a... s-r...
¿va al revés?... ¿l?...

vaig tornar a al·lucinar, de vore la lògica que ell havia trobat...

a ver... prueba... 76...70... 46...

ell no coneix lo català... en un moment, van anar sortint los números... dinou, 19?... divuit, 18? dotze...?

després, ell sol... nou-9... vuit-8... i així, anar fent...

aquella conversa va quedar interrompuda... "espera un momento, ahora vuelvo"... i quan va tornar, jo ja no hi era...

no sé si va obrir el gràfic... si ho va fer, m'agradaria saber què va sentir...

més tard vaig poder parlar amb una altra persona a qui sí que li agraden los números... i me explicar com li agradaven, fa temps, les derivades i les integrals... "paraules" d'aquelles "rares" per a mi... que mai he sapigut què són.

m'ha agradat moltíssim anar assaborint esta transformació...

me pregunto quantes "versions gràfiques" ha degut fer txacoté, si n'ha fet més...

per a mi va ser com una carícia matemàtica...

los números m'espanten... imagino que poden ajudar a ordenar... a jugar... a comprendre... a perdre's... a intentar trobar camins de tornada... o no...

potser este recompte és una "simplifació"... a mi me provoca vertigen...

txacoté és un nom curiós... m'agrada

Sani Girona Roig ha dit...

Òndia,

Arrissa que arrissaràs:
i de dalt a baix i de dreta a esquerra encara sortirà petroli:

a aqu
e ests
s se
r ra
l 'a
n y
t ransformacions
i
o ho / oh!
p assarem
m "mind
u undi"

d e
v eritat


Si non fos vero ..., com a mínim fóra ben trovato.

gemma ha dit...

Iruna, m'ha agradat com has compartit amb nosaltres la teva íntima transformació quimèrica amb els números.

El teu comentari ha esdevingut tot un post!!!

iruna ha dit...

gemma...

m'alegra que poguéssem llegir i escriure, cadascú des dels nostres ulls i amb les nostres sensacions, i que poguéssem compartir-ho, amb paraules o silenciosament.

també m'agrada que tu compartixques ara este comentari :)

(t'he llegit una mica... me sembla que l'altre dia vaig ordenar los calaixets, necessers i armaris del lavabo "per culpa teua"!)

Txacoté ha dit...

Hola a tots!!

Us agraeixo l’interès que heu tingut per aquest post, gràcies de debò!.

En el fons, aquest post és més aviat un humil intent de complir amb una promesa per part d’una persona amb alguna virtut en la simplificació abstracte i en els números, però amb reconegudes limitacions lingüístiques. Es ad dir, que vaig tirar per on m'era més fàcil...

;-)

Em quedo bastant lluny d'Iruna i la resta. Gràcies a tots!