dimecres, 19 de desembre de 2007

Transformació 52: Basarda

Per la Júlia

Lentament, en la foscor de la nit, dos homes caminaven lentament. Un era alt, enigmàtic, ombrívol, decadent, però amb una estranya aparença aristocràtica. L’altre, d’aspecte malaltís, escoltava les estranyes paraules del seu company, o amo... Per què, qui podia esbrinar quina estranya relació els unia, tractant-se de dos homes tan diferents? Sens dubte algun tracte fosc, inconfessable. Vaig percebre les paraules temibles, talment una estranya profecia diabòlica, del més alt, qui, de forma amenaçadora, s’acaronava una barba satànica. –La vida pot ser molt curta, no hi ha temps per fer massa coses, es neix per morir, fins un infant ho sap, això.

L’home d’aspecte malaltís semblava horroritzat. –Ho sap? –va fer. –Sent l’olor, l’olor de mort, fins que s’hi avesa. Potser tu no la sents, ja, aquesta pudor de cadàver, potser t’hi has acostumat, també...

Vaig perdre’ls en la penombra de l’atzucac.