dijous, 13 de desembre de 2007

Transformació 41: Xafarderia

Per la Gemma

Els veig caminar tot conversant. L’un fa el discurs seu, i l’altre se l’escolta. El que parla, és alt i cerimoniós. El que escolta és baixet, està prim i no s’ha afaitat. M’acosto una mica més i escolto uns mots: «... temps per a tot... ». Home, si t’organitzes... igual sí... no sé, a mi de temps sempre me’n falta. El que parla gesticula. «...t'has de preparar a morir... » Codonys! I ara! Pobre home, no fa bona cara, però tant com per dir-li això... coi... ara em fa pena el senyor baixet... L’alt es toca la barba, sembla que vagi a dir alguna cosa important. M’apropo una mica més, a veure què li diu. «...les criatures de bolquers... ». Criatures de bolguers? Ara no entenc res. «-Ja senten què?» L’home baixet tampoc l’entén. Ell també s’ha perdut. No m’estranya, és que diu unes coses molt rares aquest l’home! «L'olor que hi ha escampada de la mort... ». Glups! Ara sí que arrenco a córrer!!

4 comentaris:

iruna ha dit...

m'agrada pensar que podem ser criatures de "bolguers"... encara que ja no portéssem bolquers

X ha dit...

seran criatures de bloguers, jé.

violette ha dit...

Quantes vegades he sentit una frase pel carrer i he pensat "i ara... a què deu venir això?". Fascinant el món de les frases perdudes en l'aire.
Molt suggerent, Gemma!

Arare ha dit...

Tots som uns bloguers empedernits ;)

m'ha agradat, Gemma!