dissabte, 15 de desembre de 2007

Transformació 44: D'un vol

Per la Montse i en Ferran



Amb les plomes argentades
ens cosia els hemisferis ocults de l’ànima.
Ens repassava els punts fràgils de l’agonia
i ens deia que havíem de fer
per poder volar a ran de mar.
El dia se’ns esmunyia de les mans
i la distància encara era molt llarga
fins a arribar on ens esperava el sol.



D’un vol vam arribar a la posta
i d’una volada a l’albada.




imatge: ferran

text: montse


"duo toscana"

http://www.naciodigital.cat/blocdefotos/index.php?autor=1011

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Un lloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloc...

Cal felicitar els moderadors per tenir una màniga tan ampla.

Em sembla bé que s'acceptin desviacions extremes com a excepcions excepcionals, per a casos terminals i teràpia de xoc per a malalts d'ego i infeccions semblants!

editransformadors ha dit...

Benvolgut o benvolguda anònim/a, els moderadors -més ben dit, editors pantallístics- són partidaris de les transformacions terminals i els egos genials. Serà la posteritat -ai, que recuperem l'ego impropi dels editors...- qui tingui la darrera paraula.
Els editors et convidem a egotransformar o simplement a tansformar, amable i rigorós anònim/a comentarista. Ens sentiríem extraordinàriament honorats. No triguis, i si fas servir el teu nom, el nostre plaer s'incrementarà ;-)

Arare ha dit...

Felicitats per aquesta imatge i per aquest poema, Montse i Ferran!

iruna ha dit...

si la felicitació que fa l'anònim als moderadors "per tenir la màniga ampla" és sincera, me n'alegro. gràcies a això ara podem estar llegint-mos...

si no ho és... me n'alegro de la màniga ampla.

m'ha agradat sobre tot lo començament... allò de "cosir els hemisferis ocults de l'ànima"...

"arribar a la posta d'un vol" també m'ha agradat... allí em quedo.