dimarts, 11 de desembre de 2007

Transformació 40: L'auca

Per la Júlia

Dos homes, a poc poc,
Anaven, potser, a algun lloc.

Un ben peixat. Altrament
l’altre era un convalescent.

Diu el gras: -Trista és la vida,
els nens ploren de seguida,

-Quin és el motiu del plor?
-fa el magre. –Doncs és l’olor,

de la mort, però se’ls en fum,
quan s’ha tornat un costum.

5 comentaris:

Arare ha dit...

Ets la reina del mambo, companya!
és perfecte!!!!

Júlia ha dit...

Arare, ets incondicional, aquesta és fluixeta... Rodolins patufetistes, de fet. Ara, la reina del mambo, això sí.

violette ha dit...

jo també soc incondicional!

carner ha dit...

que la brodes, l'auca, Júlia, i no dic res més per pura enveja de la teva facilitat versificadora.

Júlia ha dit...

Gràcies, companys i companyes, la meva vanitat literària ha quedat molt reforçada, petonets versificadets a tots-totes.