Per la Júlia
Dos homes, a poc poc,
Anaven, potser, a algun lloc.
Un ben peixat. Altrament
l’altre era un convalescent.
Diu el gras: -Trista és la vida,
els nens ploren de seguida,
-Quin és el motiu del plor?
-fa el magre. –Doncs és l’olor,
de la mort, però se’ls en fum,
quan s’ha tornat un costum.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
5 comentaris:
Ets la reina del mambo, companya!
és perfecte!!!!
Arare, ets incondicional, aquesta és fluixeta... Rodolins patufetistes, de fet. Ara, la reina del mambo, això sí.
jo també soc incondicional!
que la brodes, l'auca, Júlia, i no dic res més per pura enveja de la teva facilitat versificadora.
Gràcies, companys i companyes, la meva vanitat literària ha quedat molt reforçada, petonets versificadets a tots-totes.
Publica un comentari a l'entrada