Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
A poc a poc, hi ha temps per a tot, anirem incorporant les veus de les traduccions en aquesta pàgina.
AQUÍ:
ei
el llibre
TEXT BASE
Caminaven a poc a poc. El més alt era un home solemne, ben vestit, amb la barba grisa i els pòmuls una mica vermells; l'altre, magre, sense afaitar, semblava que acabés de sortir d'una malaltia. Estaven abstrets en la conversa i el més alt s'aturava de tant en tant i es passava la mà per la barba com si volgués sospesar bé les paraules.
-A la vida no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... i en el punt de néixer ja t'has de preparar a morir. Perquè les ganes de plorar que tenen les criatures de bolquers és perquè ja ho senten.
-Ja senten què?
-L'olor que hi ha escampada de la mort... Després un s'hi avesa...
Mercè Rodoreda. "El mar", dins La meva Cristina i altres contes
-A la vida no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... i en el punt de néixer ja t'has de preparar a morir. Perquè les ganes de plorar que tenen les criatures de bolquers és perquè ja ho senten.
-Ja senten què?
-L'olor que hi ha escampada de la mort... Després un s'hi avesa...
Mercè Rodoreda. "El mar", dins La meva Cristina i altres contes
Les traduccions
És un dir... és el bloc on anem deixant les traduccions del fragment de la Mercè Rodoreda que apareixen aquí.
Les veus de les traduccions
A poc a poc, hi ha temps per a tot, anirem incorporant les veus de les traduccions en aquesta pàgina.
Entrades
transformadors actius, emparaulats, o gairebé
- 19.57 versió beta
- A mitjanit
- Alícia (sense blog, encara)
- aquari
- Ara mateix
- bona nit i tapa't
- brisalls de mar
- camins d'iruna
- Casa Inhòspita
- Changing, again
- darabuc
- de lejos
- des del meu mar
- dipofilopersiflex
- el bloc d'en Francesc Puigcarbó
- el llibreter
- el paseante
- el pensador
- el racó de l'Antoni
- gemma blog
- hanna B
- katrin bajo la lluvia
- la panxa del bou
- M@re Nostrum
- malerudeveure't
- Noticias desde Vladivostok
- post-its sacados de la papelera
- saragatona
- txacoté
- un cos sóc, nu
- un lloc per nosaltres
- univers privat
- violette moulin
Arxiu del blog
-
►
2008
(223)
- ► de setembre (15)
-
▼
2007
(78)
-
▼
de desembre
(42)
- Transformació 67: A tocar de punts i de comes, amb...
- Transformació 66: Quixot i Sancho
- Transformació 65: Acudit filosòfic
- Transformació 64: recompte
- Transformació 63: El nen
- Transformació 62: Nadal
- Transformació 61: Gastronomia alienigena
- Transformació 60: Total...
- Transformación 59: Los niños de San Ildefonso
- paral.lelismes
- Transformació 58: Verbs
- Transformació 57: Exercici innecessari
- Transformació 56: Substitució numèrica
- celebrem els 50 amb un "especial Júlia"
- Transformació 55: Tango
- Transformació 54: Un sonet
- Transformació 53: Anunci
- Transformació 52: Basarda
- Transformació 51: Quequeig
- Transformació 50: Telegrama
- Transformación 49: Cuffs-¿links?
- repeticions estilístiques
- Transformació 48 : Antonímia per sopar
- Transformació 47: Antonímia per dinar
- Transformación 46: Antonimia para desayunar
- Transformació 45: Proust
- Transformació 44: D'un vol
- Transformació 43: Reflex
- Transformación 42: vida
- Transformació 41: Xafarderia
- quarta nota
- Transformació 40: L'auca
- Transformació 39: Amb calma
- Transformació 38: Qui sap...
- Transformació 37: Camí provisional
- Transformació 36: Trànsit
- Transformación 35: Historia clínica
- Transformació 34: Alla maniera del maestro
- Transformació 33: Tot esperant Godot
- Transformació 32: Tenorio
- Transformación 31: Idhún
- Transformació 30: Bbs
- ► de novembre (36)
-
▼
de desembre
(42)
anotacions (1r text de Queneau)
A l'S a una hora punta. Un home d'uns vint-i-sis anys, barret tou amb cordó en comptes de cinta, coll massa llarg com si l'hi haguessin estirat. La gent va baixant. L'home en qüestió s'enrabia amb un veí. Se li queixa que li doni empentes cada vegada que passa algú. To ploraner que vol passar per murri. Quan veu un seient lliure, s'hi precipita.
Al cap de dues hores, el trobo a la Cour de Rome, davant l'estació de Saint-Lazare. És amb un company que li diu: «T'hauries de fer posar un botó suplementari a l'abric». Li indica on (a l'escot) i per què.
Al cap de dues hores, el trobo a la Cour de Rome, davant l'estació de Saint-Lazare. És amb un company que li diu: «T'hauries de fer posar un botó suplementari a l'abric». Li indica on (a l'escot) i per què.
transformadors en línia:
BACH
RAVEL
KING OLIVIER
OLDFIELD
Ens enllacen
6 comentaris:
Des d'aquí estant sento com parlen del temps i diuen que no hi ha temps per gairebé re.
I sento també que el nin o la nina plora...
Segur que ja la sent!
A mi em costa molt més, a través de la imatge. Ja em va passar amb la que va enviar darabuc. Però malgrat que jo no tingui imaginació, la imatge és preciosa! i, si t'ho expliquen, doncs si, pots endevinar com parlen de la mort.
A mi em suggeriria la imatge mental de vida i d'esperança. Però jo sóc excessivament optimista :D
Una abraçada!
M, jo estic completament segur que parlen de viure !!!
Parlar de mort a la platja? És gairebé impossible. No?
El que és segur és que parlen del temps. I parlar del temps, no és parlar de la vida i la mort i dels camins? I els nens, no ploren els nens per la vida que porta a la mort?
És bonic transformar les paraules en imatges.
o trobar les imatges que les reflecteixen.
Publica un comentari a l'entrada