dissabte, 8 de desembre del 2007

Transformació 37: Camí provisional

Per pere


6 comentaris:

Unknown ha dit...

Des d'aquí estant sento com parlen del temps i diuen que no hi ha temps per gairebé re.
I sento també que el nin o la nina plora...
Segur que ja la sent!

Montse ha dit...

A mi em costa molt més, a través de la imatge. Ja em va passar amb la que va enviar darabuc. Però malgrat que jo no tingui imaginació, la imatge és preciosa! i, si t'ho expliquen, doncs si, pots endevinar com parlen de la mort.

A mi em suggeriria la imatge mental de vida i d'esperança. Però jo sóc excessivament optimista :D

Una abraçada!

Unknown ha dit...

M, jo estic completament segur que parlen de viure !!!
Parlar de mort a la platja? És gairebé impossible. No?

p ha dit...

El que és segur és que parlen del temps. I parlar del temps, no és parlar de la vida i la mort i dels camins? I els nens, no ploren els nens per la vida que porta a la mort?

rhanya2 ha dit...

És bonic transformar les paraules en imatges.

p ha dit...

o trobar les imatges que les reflecteixen.