La idea em va venir a partir de la transformació feta per l' "alienígena", no em pregunteu on rau la connexió... jo tampoc l'entenc.
Saps Arare? no sabia que Leonardo fos dislèxic. El que sí que sé és que escrivia així les seves notes per dificultar-ne la lectura i així preservar-les de mirades indiscretes.
...rarap a merina no és on ,ammeG suid euq le trec sÉ.
Això Iruna, crec que som la mateixa en diferents moments, però sempre la mateixa.
È vero, Xenia??
Gràcies, mestra! Tot un honor venint de vos.
Nota: Soc conscient de la juguesca i de la no-transformació. M'ho vaig passar molt bé fent-la.
Caminaven a poc a poc. El més alt era un home solemne, ben vestit, amb la barba grisa i els pòmuls una mica vermells; l'altre, magre, sense afaitar, semblava que acabés de sortir d'una malaltia. Estaven abstrets en la conversa i el més alt s'aturava de tant en tant i es passava la mà per la barba com si volgués sospesar bé les paraules. -A la vida no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... i en el punt de néixer ja t'has de preparar a morir. Perquè les ganes de plorar que tenen les criatures de bolquers és perquè ja ho senten. -Ja senten què? -L'olor que hi ha escampada de la mort... Després un s'hi avesa...
Mercè Rodoreda. "El mar", dins La meva Cristina i altres contes
Les traduccions
És un dir... és el bloc on anem deixant les traduccions del fragment de la Mercè Rodoreda que apareixen aquí.
Les veus de les traduccions
A poc a poc, hi ha temps per a tot, anirem incorporant les veus de les traduccions en aquesta pàgina.
A l'S a una hora punta. Un home d'uns vint-i-sis anys, barret tou amb cordó en comptes de cinta, coll massa llarg com si l'hi haguessin estirat. La gent va baixant. L'home en qüestió s'enrabia amb un veí. Se li queixa que li doni empentes cada vegada que passa algú. To ploraner que vol passar per murri. Quan veu un seient lliure, s'hi precipita. Al cap de dues hores, el trobo a la Cour de Rome, davant l'estació de Saint-Lazare. És amb un company que li diu: «T'hauries de fer posar un botó suplementari a l'abric». Li indica on (a l'escot) i per què.
11 comentaris:
Disléxicos del mundo, uníso!
!ettloiv, laineg ste
…seluarap esneS
!!licífid sém sé poc adac òxiA
algunes persones s'acostumen... i algunes no. o som la mateixa en diferents moments...?
m'ha agradat molt
Ah, violette, non ho parole...
Mmmmm, sublim, estèticament perfecte.
La idea em va venir a partir de la transformació feta per l' "alienígena", no em pregunteu on rau la connexió... jo tampoc l'entenc.
Saps Arare? no sabia que Leonardo fos dislèxic. El que sí que sé és que escrivia així les seves notes per dificultar-ne la lectura i així preservar-les de mirades indiscretes.
...rarap a merina no és on ,ammeG suid euq le trec sÉ.
Això Iruna, crec que som la mateixa en diferents moments, però sempre la mateixa.
È vero, Xenia??
Gràcies, mestra! Tot un honor venint de vos.
Nota: Soc conscient de la juguesca i de la no-transformació. M'ho vaig passar molt bé fent-la.
Quin nivell, Violette ! Això fa pujar el nivell.
Creativitas, creativitatis et omnia creativitas ;-) Bravo !.
mais monsieur... vous exagérez quand même!!
;)
Que neau, je te dis ! Ou alors, juste un brin ... Mais c'est parce que je trouve qu'il s'agit d'un échantillon de créativité un peu spéciale. Voilà.
et moi qui vous en remercie!!
Publica un comentari a l'entrada