Per Sani
El sabeu aquell que diu que eren dos. Un d'alt i prim,maco i polit, duia al coll un mocador groc i un altre, baix i gros, del nas li penjava allò que semblava un moc.
Passejaven a poc a poc tot parlant i filosofant sobre el temps i de la vida.S’havien aturat davant d’un cotxet on hi havia un nadó que ploramiquejava …
-Senyora, quina criatura tan maca que té. És nen o nena?
- Nen. Sí fa més bona cara quan va net. Ara fa estona que plora.
En Pinxo li diu a en Panxo :
-Ben mirat la vida no és res més que buidar i omplir, entrar i sortir, ficar i treure, pujar i baixar, …
En Panxo li liu a en Pinxo :
-Sí, i plorar i pudir …
-Perquè ho dius això ?
-Que no la sents ?
-Què hauria de sentir?
-Aquesta pudor que empesta, però jo ja m’hi vaig avesant. Tu ja fas bé, no et moquis !
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
M'oloro que no us ha agradat!
Intuició masculina ...
Potser és perquè trobeu pretensiós el tipus de transformació?
Potser és molt tibar la corda això de Acudit filosòfic?
Que potser us sembla que li sobra això de filosòfic?
Doncs bé, deixem-ho amb Acudit ras, i prou?
Com? Què dius? Què sento?
Que encara us sembla massa pretensiós?
Doncs deixem-ho només amb Acu ...
No, ja ho tinc: millor que ho deixem amb Au !
Au, i fins a una altra!
Petons ;-)
sani,
jo és que no l'he entès, l'acudit.
no tothom tenim lo mateix sentit de l'humor... ni tothom tenim sentit de l'humor. diuen que és saludable tenir-ne...
en qualsevol cas, aquí estem. i au!
En confiança, Iruna, n'hi ha que estan un pèl volats.
No et culpis per no entendre.
Ni cas.
Saludable, el sentit de l'humor?
Potser sí, però amb mesura, que tots els massa fan mal.
Potser sí, però què és exactament i quin és el bo?
El Sentit de l'Humor de veritat deu incloure, em sembla, saber estalviar als amics haver de compartir el mateix sentit de l'humor, sobre tot si és inexistent, malaltís o molt fluix
;-)
________________
Publica un comentari a l'entrada