Per la Júlia
Una guineu a una pobre gallina
Així explicava, els seus neguits vitals:
-Res no és segur, si poc duren els mals,
també el temps bo, rabent arriba i fina.
És que no sents, gallina, com a l'ou
El bon pollet gemega amb gran desifici?
I que percep, precís, el sacrifici,
Pertot estès, com el matiner rou?
-No entenc que sent, aquest pollet que dius-.
Va fer, dubtant, la gallineta lloca,
Mentre els blancs ous cobria amb son caliu.
-La mort, gallina, doncs, que avui et toca!
Feu la guineu, i d'una revolada,
Es va empassar la lloca i la llocada.
(Si una guineu us ve amb filosofies
I sou gallina no us l'escolteu pas,
Fugiu rabent, doncs ja veieu quin cas,
I com aquest, en passen tots els dies.)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
7 comentaris:
Ostres Júlia, ostres,ostres,ostres...
quina ràbia em faaaaaaaaaaaas!!!
;)
FELICITATS (again)
En un altre vessant, ets com les cantants d'òpera. Aparenteu que no costa gens (el do el porteu a dins, però la tècnica us la treballeu de valent)
Si d'òpera fos cantant
i amb poc esforç refilés
no hauria de fer diners,
beceroles, ensenyant.
Mes per fer transformacions
àdhuc les més acurades,
les feines són poc pagades
a poetes molt més bons.
Gràcies Arare sirena,
car ta lloança em complau,
venint des d'un mar tan blau.
Sóc avui dalt la carena,
mentres tu et poses morena
a la platja, com t'escau.
Ja sia de la mar o la carena estant,
guineu astuta camuflada a l'afrau
o reina mora per les mars navegant,
gosaré dir-vos: continueu, si us plau.
Brau cavaller Martí,
ja és gran conquesta
que passeu per aquí
en dia de festa.
Mercès doncs per uns mots
tan ben trobats,
doncs hi ha pocs cavallers
tan ben dotats!!!
Sapigueu que la sirena
no pot prendre gaire el sol,
que la pell ja no és de nena!
i es posa al cap la gorreta,
i al cos una samarreta
per no agafar mal de coll.
(argggggg, ja n'aprendré, ja n'aprendré)
sóu la pera,tots plegats.
Tant talent,tanta xerrera
tanta rima deslumbrant.
ai quin goig!, quina fal.lera!
veure-us aquí regalant
els ulls i la pensadera
de la vostre servil firmant.
sou genials.
En un món transformista, tan divers,
conversarem, àdhuc, en brillant vers,
doncs amb públic tan fi, mai no fa nosa,
dialogar amb gran enginy, però sense prosa.
Publica un comentari a l'entrada