dimarts, 25 de març de 2008

Transformació 155: Rumor (3)

Hola Júlia,

He rebut un missatge de l'Arare on m'explica una història força extravagant.
Diu que li ha arribat via la Xurri, i m'explica que ...

Sembla ser que una tal Mercè Rodareda va escriure un conte la mar d'interessant que va de dos iaios que xerren pel carrer. Un dels dos és dels que li agraden els fideus d'allò més, mentre que a l'altre, els fideus el posen malalt.

Són dos paios mudats però pollosos (això no ho acabo d'entendre) i els fan cantar tot el que saben sobre la vida i l'amor. Tot es tranforma en una conversa filosòfica en forma de diàleg que els mantén vius.

El de CiU li diu a l'altre que si patatim i que si patatam però que el fet és que no hi ha temps per a res i que els nens que marranegen des de ben petits ja saben -o ho sembla- que han de morir deseperats.

Es veu que l'altre paio, el que té la granja de pollets no entén ni mu i s'ho fa explicar dues vegades. Es veu que l'altre ja ha mudat d'opinió i ara diu que els nens, ja des de ben petits cal que s'acostumin a l'olor de la mort. Pobres criatures, quin patir!

A l'Arare li sembla un rotllo. A mi, em recorda un llibre ...però no recordo quin exactament.

Fes-ne el que et sembli, i si ho vols passar, passa-ho!

Sani

1 comentari:

gemma ha dit...

Òstres Sani, sí que és extravagant tot plegat, fideus, pollastres i el de CiU pel mig... En prenc nota i li ho explico a en pere!