dissabte, 29 de març de 2008

Transformació 159: Rumor (5)

Em diu la Júlia que li ha arribat un missatge d’en Sani on li explica un munt de coses molt estranyes, de les quals he intentat trobar-ne un sentit, però no sé si me n’he pogut sortir.

La cosa va d’un conte d’una tal Mercè on parla de dos paios que es posen malalts mentre mengen fideus tot xerrant pel carrer. Sembla ser que un és de CiU i no es vol morir, i l’altre, per distreure’l, patatim patatam, es posa a parlar pels descosits. El malalt té una granja de galls, i en sentir el gall que canta, es posen a parlar de la vida, i el de CiU li diu que el kikiriki és el so amb què es desperta el dia, igual que el plor del nen és el so amb què neix a la vida. Llavors, el que no és de CiU replica dient que el plor del nadó és pel tuf a mort que té la vida. El malalt fa un crit de dolor! I el paio que no és de CiU li diu que no exageri, que un fideu mal posat no el durà a la mort, i que el tuf que sent el nadó en néixer no és gaire diferent del que fa la granja de pollastres, i bé que ell s’hi ha acostumat. En això el de CiU li dóna la raó, i conclouen que el problema de la societat d’avui en dia, en la que sembla que no hi ha temps per a tot, és que els nanos es crien a ciutat allunyats de les pudors de les granges i segurament perquè no s’hi avesen creixen angoixats per la presència de la mort.

Mira Pere, jo t’ho explico per si tu, que ets tan savi, en pots treure l’entrellat de tot plegat.