(Clicad el prospecto para leerlo)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
A poc a poc, hi ha temps per a tot, anirem incorporant les veus de les traduccions en aquesta pàgina.
AQUÍ:
ei
el llibre
TEXT BASE
Caminaven a poc a poc. El més alt era un home solemne, ben vestit, amb la barba grisa i els pòmuls una mica vermells; l'altre, magre, sense afaitar, semblava que acabés de sortir d'una malaltia. Estaven abstrets en la conversa i el més alt s'aturava de tant en tant i es passava la mà per la barba com si volgués sospesar bé les paraules.
-A la vida no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... i en el punt de néixer ja t'has de preparar a morir. Perquè les ganes de plorar que tenen les criatures de bolquers és perquè ja ho senten.
-Ja senten què?
-L'olor que hi ha escampada de la mort... Després un s'hi avesa...
Mercè Rodoreda. "El mar", dins La meva Cristina i altres contes
-A la vida no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... i en el punt de néixer ja t'has de preparar a morir. Perquè les ganes de plorar que tenen les criatures de bolquers és perquè ja ho senten.
-Ja senten què?
-L'olor que hi ha escampada de la mort... Després un s'hi avesa...
Mercè Rodoreda. "El mar", dins La meva Cristina i altres contes
Les traduccions
És un dir... és el bloc on anem deixant les traduccions del fragment de la Mercè Rodoreda que apareixen aquí.
Les veus de les traduccions
A poc a poc, hi ha temps per a tot, anirem incorporant les veus de les traduccions en aquesta pàgina.
Entrades
transformadors actius, emparaulats, o gairebé
- 19.57 versió beta
- A mitjanit
- Alícia (sense blog, encara)
- aquari
- Ara mateix
- bona nit i tapa't
- brisalls de mar
- camins d'iruna
- Casa Inhòspita
- Changing, again
- darabuc
- de lejos
- des del meu mar
- dipofilopersiflex
- el bloc d'en Francesc Puigcarbó
- el llibreter
- el paseante
- el pensador
- el racó de l'Antoni
- gemma blog
- hanna B
- katrin bajo la lluvia
- la panxa del bou
- M@re Nostrum
- malerudeveure't
- Noticias desde Vladivostok
- post-its sacados de la papelera
- saragatona
- txacoté
- un cos sóc, nu
- un lloc per nosaltres
- univers privat
- violette moulin
Arxiu del blog
-
▼
2008
(223)
- ► de setembre (15)
-
▼
de març
(32)
- Transformació 161: a cop de cursor
- Transformació 160: Rumor (6)
- Transformació 159: Rumor (5)
- Transformació 158: Gronxador
- Transformació 157: Rumor (4)
- Transformatio CLVI: Latinus vulgaris (VI DC)
- Transformació 155: Rumor (3)
- Transformación 154: con un par
- Transformació 153: Dels beneficis de la xocolata
- Transformació 152: Rumor (2)
- Transformació 151: Dimas
- cinquena nota: i 150!!!
- Transformació 150: Rumor (1)
- Transformació 149: Bouvard i Pécuchet
- Transformació 148: A quatre mans
- Transformación 147: El pollino de ramos
- Transformación 146: Me lo cuentas?
- Transformació 145: Xavatransformació vallmitjanera...
- Transformació 144: Judicial
- Transformació 143: Havanera
- Transformació 142: Mallarmenca.
- Transformació 141: Apunts
- Transformación 140: con receta
- Transformació 139: Maslowiana
- Tranformació 138: Petulant
- Transformació 137: L'infant
- Transformació 136: Exercici elemental al final de ...
- Transformació 135: La quinta del biberó
- Transformació 134: conte curt
- Transformació 133: Cromàtica
- Transformació 132: Faula
- Transformación 131: El naturalista
-
►
2007
(78)
- ► de desembre (42)
- ► de novembre (36)
anotacions (1r text de Queneau)
A l'S a una hora punta. Un home d'uns vint-i-sis anys, barret tou amb cordó en comptes de cinta, coll massa llarg com si l'hi haguessin estirat. La gent va baixant. L'home en qüestió s'enrabia amb un veí. Se li queixa que li doni empentes cada vegada que passa algú. To ploraner que vol passar per murri. Quan veu un seient lliure, s'hi precipita.
Al cap de dues hores, el trobo a la Cour de Rome, davant l'estació de Saint-Lazare. És amb un company que li diu: «T'hauries de fer posar un botó suplementari a l'abric». Li indica on (a l'escot) i per què.
Al cap de dues hores, el trobo a la Cour de Rome, davant l'estació de Saint-Lazare. És amb un company que li diu: «T'hauries de fer posar un botó suplementari a l'abric». Li indica on (a l'escot) i per què.
transformadors en línia:
BACH
RAVEL
KING OLIVIER
OLDFIELD
Ens enllacen
11 comentaris:
Xurri, crec que t'has superat a tu mateixa!!! És impressionant!
i divertit, irònic, genial i creatiu
buf,buf,buf!
Felicitats per la teva creativitat!!!!
Ets única!
ets genial!
ets l'hòstia!
no sé... només em surten expressions com aquesta
ufff, que bo
Això supera totes les màgies i ja comença a tocar la divinitat o la Darwinitat ;-)
Rendits ens tens...!
Bises
Torero! Torero!!!! Faig la 'ola' en honor teu.
I ara que farem la resta?????
Oiga, y las contraindicaciones?
* Cómo te conoces la tipografia, leñe :D
Ahora no quiero ni intoxicaciones ni que nadie se salte la pastillica del día, que está todo clarito clarito!!
(y si no, ya sabéis, al religioso de cabecera)
PD: Martí, la única contraindicación es haberse portado fatal en la vida previa, porque entonces te reencarnas en cucaracha y tienes una vida de lo más arrastrá. A ser buenos tocan!
Porto recorregudes 6 farmàcies en el dia d'avui ensenyant el prospecte fotocopiat i els farmacèutics m'han mirat com si fos un extraterrestre. Algú seria tan amable de dir-me on puc trobar el medicament?
Paco
Paco, és que és amb recepta, no te'l donaràn per la patilla... ja has probat a una esglèsia? Diu que sense gaires problemes et donen un genèric gratis, que és gran, pla i blanc, com el plat ple de pebre negre... tot i que si et fas depenent (mira les advertències) et tocarà anar-lo a buscar a misa diària!! (ufs).
(per cert, ets un extraterrestre??)
Exigiré la recepta. Qui no és un extraterrestre?
Paco
Publica un comentari a l'entrada