dissabte, 22 de març de 2008

Transformació 152: Rumor (2)

Ep, col·lega!

La Xurri m’ha donat una notícia que no sé si t’ha arribat, perquè no sé si estàs gaire al lloro. T’explico:

Sembla ser que una tal Mercè Rodoreda ha començat un conte que es diu “El mar” on diu que hi ha dos paios que xerren. Un du barba i va vestit allò que en diuen “per menjar fideus” i l’altre es veu que va tan deixat que sembla que estigui malalt.

La tal Rodoreda diu que agafa els dos personatges, o sigui, el mudat i el pollós i els fa mantenir una conversa sobre la vida i sobre la mort, una conversa d’aquelles mig filosòfiques, ja saps! una mena de... com en diuen, d'allò? diàleg! això, un diàleg. Els fa mantenir un diàleg.

L’un li diu a l’altre que a la vida no hi ha temps per res i que si patatim i que si patatam i que els nanos quan neixen és com si ja sabessin que s’han de morir i per això marranegen com desesperats.

Es veu que l’altre paio, el pollós, no entén ni papa i llavors el mudat va i li diu que l’olor de la mort és el que senten les criatures quan neixen però que després s’hi van acostumant.

Quin rollo, eh?

Ep, em sembla que li hauries d’explicar a la Júlia, tu, que al cap i a la fi és tan col·lega com nosaltres, no creus?

Apa, tu, fins ara!

Arare

2 comentaris:

Arare ha dit...

Com parleu, però com parleu! - diria la Ferrusola.

Esperem que el Sani es dóni per al·ludit i li passi la notícia a la Júlia.

Sani Girona Roig ha dit...

Hola Arare,

Efectivament, em dono per al·ludit i li envio la notícia a la Júlia, perquè també en disfruti!

Sani