dijous, 13 de març de 2008

Transformació 143: Havanera

Per la Júlia

Allà a la platja de les Antilles,
Un llop de mar mirant l'horitzó
Acaronava sa barba blanca
Des de la proa d'un galió.

I al company feble de tants viatges,
Li dedicava, amb l'acordió,
i gran tendresa cançons antigues,
Mes amarades d'aspre tristor.

Ai si ara fóssim allà a l'Ametlla,
On nostra cala és plena d'infants,
Que prest s'acaba tot a la vida,
Moments de joia, no tornaran.

Totes les penes, les alegries,
Al mar s'escolen, ben prestament,
I prest quan neixes, el plor t'ofega,
Doncs al punt pena, l'infant ja sent,

L'olor de mort des dels cementiris,
On, ai, reposen els mariners,
S'escampa en l'aire, per les muntanyes,
I per les rutes del sol encès.

Ai si ara fóssim...

Prou que s'hi avesa, l'infant a l'aire,
D'olor de mort i de dol omplert,
Malgrat que ardit, en els llargs viatges,
I amb l'urc dels joves, la tristor perd.

Però arriben dies de pluja forta,
I la tempesta enfosqueix el mar,
I arriba un dia que sols recorda
La vella cala, la seva llar.

Ai si ara fóssim...

3 comentaris:

Júlia ha dit...

No sé si és que m'he tornat curta de vista, però no veig res... el vaixell s'ha enfonsat!!!

p ha dit...

No, és que estava prop de l'horitzó. Em sembla que ara ja està a tocar de la Costa. A veure...

Sani Girona Roig ha dit...

Grandissima poetessa!
Preciosa havanera. Felicitats.