diumenge, 23 de març de 2008

Transformació 153: Dels beneficis de la xocolata

Per l'amic de Lluc

Aquell dia, dos d'ells es dirigien a Emaús, un poblet a seixanta estadis de Jerusalem, i mentre caminaven parlaven dels darrers esdeveniments i rememoraven les paraules del mestre.

-Recordes quan ens deia que en aquest món no hi ha temps per a tot i que aviat li arribaria l'hora?

El més prim, de mirada perduda, amb barba de dos dies, observà l'alt i solemne, de nom Cleofàs, que no tenia aparença de pescador, sinó més aviat de filisteu de sucursal bancària, i afegí:

-I quan assegurava que ja des del bressol sentia l'olor de la mort, que és inherent als humans; després ens parlava del regne de la immortalitat.

Els dos homes continuaren la seva conversa que els portà als darrers esdeveniments: la sorpresa de les dones que, de matinada, trobaren el sepulcre buit, i veieren uns àngels que els digueren que Ell era viu...

Prop del poblet, se'ls afegí un caminant, aparentment ignorant de tots els fets de les darreres hores.

Malgrat que sabia tots els fets i miracles del Mestre, els dos homes, escèptics, no el reconegueren.

Com que el dia declinava, el nou vingut va accedir a descansar a Emaús. Durant el sopar, l'home va treure una pastilla de xocolata del sarró i els en donà unes preses. Només de tastar-les, els caminants van reconèixer Jesús i creieren en ell i en el regne on l'aroma de xocolata no deixa aparèixer l'olor de la mort.

Ell desaparegué immediatament, però des d'aleshores al menys una vegada a l'any, sempre hi ha qui regala xocolata als nens, ja des de ben petits, per tal que, com a Emaús, el seu perfum foragiti la pudor de la mort, que tendeix d'una manera desagradable i persistent a fer-se present a la mínima que et descuides.