Transformació 150: Rumor (1)

Hola Arare!

Saps que la Mercè Rodoreda comença un conte que es diu “el mar” explicant que dos homes caminaven a poc a poc xerrant abstrets?

Diu que el més alt era ben vestit i amb barba grisa, i que l’altre semblava malaltís. Llavors transcriu un fragment de la conversa entre els homes, que era sobre el poc temps que hi ha a la vida per riure, plorar, divertir-se i ensopir-se.

Jo crec que en feia un gra massa, perquè deia que fins i tot els nens de bolquers saben que tot just néixer comencem a morir, i que potser és per això que ploren tant. Devia ser cinisme, o sarcasme.

Però l’altre (devia estar despistat) no entenia la metàfora i preguntava que què s’empatollava.

Llavors el primer exagerava encara més, dient que els nens senten l’olor de la mort però que s’hi acostumen.

Què et sembla? Ja ho sap el Sani? Crec que li hauries d’explicar....