Per Gemma
Migdia, podria ser.
Fa sol, és una possibilitat.
Caminen, del tot cert.
Lentament, això ho sabem.
Un home alt amb barba, sens dubte.
Un altre magre, sense afaitar, confirmat.
L’un escolta, aparentment.
I amb fermesa l’altre parla:
Del temps que fuig,
De la mort que no perdona,
i del plor de l’infant
que només en néixer ja l’olora.
dimarts, 11 de març del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Clar i compacte :)
Publica un comentari a l'entrada