dimarts, 11 de març de 2008

Transformació 141: Apunts

Per Gemma

Migdia, podria ser.
Fa sol, és una possibilitat.
Caminen, del tot cert.
Lentament, això ho sabem.
Un home alt amb barba, sens dubte.
Un altre magre, sense afaitar, confirmat.
L’un escolta, aparentment.
I amb fermesa l’altre parla:
Del temps que fuig,
De la mort que no perdona,
i del plor de l’infant
que només en néixer ja l’olora.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Clar i compacte :)