aquí el "making of":
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
A poc a poc, hi ha temps per a tot, anirem incorporant les veus de les traduccions en aquesta pàgina.
AQUÍ:
ei
el llibre
TEXT BASE
Caminaven a poc a poc. El més alt era un home solemne, ben vestit, amb la barba grisa i els pòmuls una mica vermells; l'altre, magre, sense afaitar, semblava que acabés de sortir d'una malaltia. Estaven abstrets en la conversa i el més alt s'aturava de tant en tant i es passava la mà per la barba com si volgués sospesar bé les paraules.
-A la vida no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... i en el punt de néixer ja t'has de preparar a morir. Perquè les ganes de plorar que tenen les criatures de bolquers és perquè ja ho senten.
-Ja senten què?
-L'olor que hi ha escampada de la mort... Després un s'hi avesa...
Mercè Rodoreda. "El mar", dins La meva Cristina i altres contes
-A la vida no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... i en el punt de néixer ja t'has de preparar a morir. Perquè les ganes de plorar que tenen les criatures de bolquers és perquè ja ho senten.
-Ja senten què?
-L'olor que hi ha escampada de la mort... Després un s'hi avesa...
Mercè Rodoreda. "El mar", dins La meva Cristina i altres contes
Les traduccions
És un dir... és el bloc on anem deixant les traduccions del fragment de la Mercè Rodoreda que apareixen aquí.
Les veus de les traduccions
A poc a poc, hi ha temps per a tot, anirem incorporant les veus de les traduccions en aquesta pàgina.
Entrades
transformadors actius, emparaulats, o gairebé
- 19.57 versió beta
- A mitjanit
- Alícia (sense blog, encara)
- aquari
- Ara mateix
- bona nit i tapa't
- brisalls de mar
- camins d'iruna
- Casa Inhòspita
- Changing, again
- darabuc
- de lejos
- des del meu mar
- dipofilopersiflex
- el bloc d'en Francesc Puigcarbó
- el llibreter
- el paseante
- el pensador
- el racó de l'Antoni
- gemma blog
- hanna B
- katrin bajo la lluvia
- la panxa del bou
- M@re Nostrum
- malerudeveure't
- Noticias desde Vladivostok
- post-its sacados de la papelera
- saragatona
- txacoté
- un cos sóc, nu
- un lloc per nosaltres
- univers privat
- violette moulin
Arxiu del blog
-
▼
2008
(223)
- ► de setembre (15)
-
▼
de març
(32)
- Transformació 161: a cop de cursor
- Transformació 160: Rumor (6)
- Transformació 159: Rumor (5)
- Transformació 158: Gronxador
- Transformació 157: Rumor (4)
- Transformatio CLVI: Latinus vulgaris (VI DC)
- Transformació 155: Rumor (3)
- Transformación 154: con un par
- Transformació 153: Dels beneficis de la xocolata
- Transformació 152: Rumor (2)
- Transformació 151: Dimas
- cinquena nota: i 150!!!
- Transformació 150: Rumor (1)
- Transformació 149: Bouvard i Pécuchet
- Transformació 148: A quatre mans
- Transformación 147: El pollino de ramos
- Transformación 146: Me lo cuentas?
- Transformació 145: Xavatransformació vallmitjanera...
- Transformació 144: Judicial
- Transformació 143: Havanera
- Transformació 142: Mallarmenca.
- Transformació 141: Apunts
- Transformación 140: con receta
- Transformació 139: Maslowiana
- Tranformació 138: Petulant
- Transformació 137: L'infant
- Transformació 136: Exercici elemental al final de ...
- Transformació 135: La quinta del biberó
- Transformació 134: conte curt
- Transformació 133: Cromàtica
- Transformació 132: Faula
- Transformación 131: El naturalista
-
►
2007
(78)
- ► de desembre (42)
- ► de novembre (36)
anotacions (1r text de Queneau)
A l'S a una hora punta. Un home d'uns vint-i-sis anys, barret tou amb cordó en comptes de cinta, coll massa llarg com si l'hi haguessin estirat. La gent va baixant. L'home en qüestió s'enrabia amb un veí. Se li queixa que li doni empentes cada vegada que passa algú. To ploraner que vol passar per murri. Quan veu un seient lliure, s'hi precipita.
Al cap de dues hores, el trobo a la Cour de Rome, davant l'estació de Saint-Lazare. És amb un company que li diu: «T'hauries de fer posar un botó suplementari a l'abric». Li indica on (a l'escot) i per què.
Al cap de dues hores, el trobo a la Cour de Rome, davant l'estació de Saint-Lazare. És amb un company que li diu: «T'hauries de fer posar un botó suplementari a l'abric». Li indica on (a l'escot) i per què.
transformadors en línia:
BACH
RAVEL
KING OLIVIER
OLDFIELD
Ens enllacen
5 comentaris:
Que gran que ets, Nena!
Plas, plas, plas x 1000!
Els tens molt ben posats ...sobre la mona!
Rendits ens tens i admirats davant de tanta i tan alta creativitat!
Premis gros en totes les categories!
Bises
Oiiiiiiiiiiiii, que mona!!!!!
la mercè al·lucinaria si pogués vore les seues paraules escrites en estos ous de colors, tan bonics...
una mona preciosa, xurri
(portaré el vídeo als camins... m'ha agradat molt poder vore com has transformat la mona)
Gràcies Sani!!Fames est optimus coquus. :)
uiiiiii.... siiiiiii... jé!
Moltes gràcies, Iruna, i també pel vincle!
Publica un comentari a l'entrada