Transformació 144: Judicial

Per Sani


Compareixen davant d'aquest tribunal, JSA, de 60 anys, nascut a Vic i resident a Barcelona, i SGR, 55 anys, nascut a SS (Barcelona) i resident a VNG.

Ambdós estan acusats d'haver estat parlant del Temps i de la Mort, en un loc públic i a plena llum del dia, circumstàncies agreujants segons el codi penal vigent.

-JSA, posi's dret i digui si té alguna cosa a declarar en defensa pròpia.

- Senyoria, em declaro innocent dels càrrecs que se m'imputen. Jo només vaig assegurar que a la vida no hi ha temps per a res i que de cap manera no es pot fer tot, i molt menys encara fer una cosa i la contrària…

-Faci el favor de cenyir-se al tema i de no embrancar-se en digressions...

-Jo només vaig afegir que en néixer ja ens hem d'anar preparant per morir...

-Així doncs es declara culpable, confessa haver parlat del Temps i de la Mort, i de teoritzar sobre el plor dels nadons?

- Sí, efectivament així és, però me'n declaro innocent!

- Jo també sóc innocent! senyor jutge! –cridà el segon acusat.

-Vostè calli fins que sigui el seu torn. Calli i no torni a interrompre o l'hauré de fer fora de la sala.

- Però, senyor jutge, es que jo només vaig preguntar "Ja senten què?", i res més!

(…)

Aquest tribunal els declara culpables del crim crapulós que se'ls imputa ( culpable i còmplice necessari respectivament), i els condemna a la pena més llarga i dura: 20 anys de presó. Ja es poden anar avesant a l'olor de la presó …perquè potser ja no en sortiran vius.