Per pere
Passegen dos sota un sol insultant,
el dia és llarg a la vora del mar.
Diu el barbut a l’home desnerit:
la vida és breu, el somni d’una nit,
ho sap el vell i ho intueix l’infant.
(Què t’he de dir? M’estic deshidratant.
Si no et fa res, ens asseiem al bar,
refrescs en mà i fora del neguit,
n’anem xerrant fins que es faci de nit
i el quart creixent ja ens agafi sopant.)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
10 comentaris:
"Ho sap el vell i ho intueix l'infant" potser és el més marquià de tots? I tanmateix, se'm fa estrany (no vol dir que no sigui la gràcia) que just en aquest metre sembles defugir amb la segona cobla, el neguit metafísic...
Encisador, hauríem de mirar de parlar en vers, a la darrera tertúlia, reivindiquem la rima a la vida quotidiana!!!!
És el més marquià, darabuc. I el primer és carnerià (inspirat en "Auques i ventalls")
Perfectament entès. La transformació com a tal s'ha acabat a la primera estrofa, la resta és per donar veu als qui no parlen. perquè els ho impideixen els "metafísics". Com que la vida és el somni d'una nit d'estiu, per què no gaudir del somni i de la nit d'estiu?
Reivindiquem la rima, Júlia! Però ja saps que que ens prendrien per poc seriosos, tot i que, què hi ha més seriós i lúdic que la rima?
m'ha agradat el poema...
(i llegir-te "fora del neguit")
Aleshores ja em situo més. No són estrictament metafísiques, les auques ni els ventalls...
D.
doblement gràcies, iruna... I s'esperen més transformacions teves. No, no diguis que no.
Exacte, d. aquesta era la intenció final
Si em feu parlar en vers abandono la sala tertuliana
:P
Molt bé, pere, molt bé!!!!
Ufff... jo estic intentat transformar en vers i no me'n surto... (de moment...). Endavant la rima!!!!!
Gràcies, Montse. Tema de la pròxima tertúlia: per què no podem parlar en vers?
Si vols practiquem en privat, Gemma... A mi m'anirà bé.
En vers parlar i no en prosa bé caldria,
a la tertúlia, o qualsevol dia,
encar que sia amb rodolins humils,
provoquen al llibresc més llepafils!
Doncs la rima fa goig en tot moment,
i parlar així seria convenient,
malgrat que Arare ho vegi poc seriós,
tot és provar, i amb un ja farem dos.
La rima activa alegre la memòria,
i en vers, al capdavall, s'ha escrit la història,
malgrat que en bandejar-hi el color rosa,
haguem tornat, ai, las, a fer-ho en prosa.
Publica un comentari a l'entrada