dissabte, 24 de novembre del 2007

Transformació 19: De baix a dalt

Per la Júlia

-Un s’avesa després a la mort i la seva escampada olor, però ja senten, amb els bolquers, les criatures, de plorar les ganes. A morir prepara’t, de néixer en el punt, ensopir-se, divertir-se, plorar, riure, per a tot, temps no hi ha, a la vida.

Les paraules sospesava amb la barba a la mà, de tant en tant s’aturava l’home alt, i en la conversa abstrets estaven tots dos. D’una malaltia sortir semblava, afaitat malament, l’altre, magre, que no sabia d’aquest sentiment. Pòmuls vermells, grisa barba, vestit escaient, solemne era l’home alt, que parlava. A poc a poc, plegats caminaven.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina gràcia!! Ets la meva mestra!! En tinc una a mig fer que anava pel mateix camí que la teva!! Quina gràcia m'ha fet! Però està a mig fer perquè m'havia fet un embolic..... jajajaja M'agrada que tu l'hagis desemolicat!

Anònim ha dit...

m'agrada molt, júlia

fa gustet de llegir

Barbollaire ha dit...

A mi també m'ha agradat molt, Júlia!
Genial!

Montse ha dit...

Te'ns has avançat, a la gemma i a mi, pel que veig, és curiós, però jo en tenia un de semblant que no acabava de trobar... ni l'acabaré. Tu l'has desenvolupat en tota la seva esplendor!!

Darabuc ha dit...

tat!
pi
sos
In

Júlia ha dit...

Sènquiu, sènquiu, m'animeu a continuar amb vosaltre pel llarg camí d'aquestes transformacions de proposta saragatoniana... Cap al centenar, doncs!!!

Anònim ha dit...

el centenar serà només el principi. Ah, et referies al teu centenar...

rhanya2 ha dit...

A mi també m'ha agradat molt.

Júlia ha dit...

Tots podem arribar als cent, cosa que multiplicada pels participants pot estirar la cosa fins als mil-i-tants, militants de les transformacions, en tinc alguns en remull, qualsevol dia te'ls envio.

Unknown ha dit...

Chapeau , mestra !
Bises grosses
Sani