Per Aparecido
Zanzavam devagarinho um vaguear, o mais alto solene, gris barba em vermelha bochecha, o outro, magro lixa barba e doentio semblante. Papo abstraido. Alto lá! parava cofiava a barba e pesando palavras.
- A vida iniqüa para tanto, rir, chorar, divertir e o torpor... e rente ao nascer já se prepara a morte e veja com que vontade choram os de fraudas cagadas, é que percebem.
- Percebem o quê?
- O cheiro da morte que campeia... depois? Depoi se acostuma.
(Ens sembla que l'autor té tans blocs que no sabem quin enllaç posar)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
4 comentaris:
no serà tradittore?
possiblement, però vés a saber si l'autor s'ha traïcionat a si mateix.
M'encanta el portuguès com m'encanta l'italià... No hi puc fer més.
M'agrada aquesta transformació.
Una aferrada a l'autor o autora ...
l'autor
si. com volia Dante la traició és el pecat més greu, maularadament em vaig cometre l'auto traició, no ho em puc amb jo mateix cometre l'auto perdo...
Publica un comentari a l'entrada