dimarts, 4 de març del 2008

Transformació 134: conte curt

Per Albert

Dos amics es troben per sopar i posar-se al dia.

L'amic que anomenarem número u és ros, prim i més aviat alt. L'amic que en direm número dos, no és gaire ros, ni gaire alt, però això sí, també és prim.

Durant el sopar repassen les novetats sobre salut, família i feina. Només quan arriben les postres enceten el torn de confidències.

L'amic número u inicia una divagació sobre el pas del temps, la brevetat de la vida i el sentit de tot plegat per concloure que desitja tenir una aventura per sentir-se viu.

L'amic número dos escolta i assenteix amb breus intervencions. No arriba a dir-ne gaire res, però potser perquè és una persona fàcilment influenciable, pensa que ell, abans de morir, el que desitja és tornar-se a enamorar.

Els amics u i dos s'acomiaden després del sopar amb una abraçada perquè s'estimen i perquè s'adonen que el temps passa inexorablement.

P.S. U i dos són mascle i femella. Qui és qui?

6 comentaris:

Montse ha dit...

Tu creus que té gaire importància, qui és qui?

les carícies no tenen sexe!

Albert, m'encanta que hagis decidit participar. M'ha agradat molt la teva transformació.

Albert ha dit...

arare, incialment només era un post sobre la vida mateixa, però després vaig observar-ne la semblança amb el fragment i...

Per cert, el qui és qui, tens raó no té gaire importànica. És només un trencar tòpics.

Anònim ha dit...

no se qui es qui, però jo també.

Albert ha dit...

anònim, ara em perdo amb aquest comentari...

Anònim ha dit...

un diu que desitja tenir una aventura per sentir-se viu.

l'altre, que pensa que ell, abans de morir, el que desitja és tornar-se a enamorar.

i dic: jo també, a les dues coses.

Albert ha dit...

Gràcies per l'aclariment, anònim. Entesos.