I en acabar la seva conversa, els dos homes, el solemne davant, i l’altre, -amb el vell uniforme apedaçat de tots colors (cor daurat i estómac atzur) després de múltiples batalles- reprengueren el camí de la vida, riu avall. La barca, geometria sobre núvols d'escumes flotants, sense timó ni timoner, sallava immisericorde per la brevetat del temps.
Ells, situats a proa, amb les llances vermell de sang, tenien encara l’esperança de vèncer la mort en un darrer combat.
Llunyans, els records i les olors de la infantesa.
Mercè Rodoreda: Bateau et deux personatges avec lance (Aiguada 51 x 70)
Entrades
7 comentaris:
Boníssima al cub.
Cubista i cromàtica.
Jo m'atreviria a afegir la meva visió sobre l'evolució "despressiva" dels dos personatges...
El més alt,com es pot aprecia, ja s'ha afaitat la barba blanca.
L'altre, com és notori, ja s'ha posat bo i ara fa cara de salut i riu!
Com es pot apreciaR no tinc manera d'enviar un comentari net d'errades ! Massa esverat ...!
Ho sento, Pere!
Sani
pere,
la mercè rodoreda és l'autora del "bateau" i els dos navegants?
m'agradaria saber d'on has tret la imatge...
m'agrada molt, pel dibuix, pels colors, per les formes... pel fons... (amb la imaginació, podem navegar damunt d'una paret, sense aigua)
m'agrada com descrius la "geometria sobre núvols d'escumes flotants"...
"cor daurat i estómac atzur"?
bonic "després"
Gràcies , Sani. Afegeixo les descripcions al meu imaginari, tot i que em sembla que el segon és un il·lús :-)
Una de les facetes, potser poc coneguda, de la Rodoreda és la de la seva obra gràfica. En el llibre de poesia Agonia de llum, de l'editorial Angle, hi ha incloses 31 obres seves amb diverses tècniques. Segur que t'agradaran, al menys algunes.
Sempre el cor (l'espiritualitat) i l'estómac (la terrenalitat)-t'has fixat en els colors dels dos personatges als llocs respectius? És inevitable-.
LLegiràs els poemes de la Rodo, Iruna? Avui l'Arare en deixa un al seu bloc.
Em sobta que les facetes pictòrica i poètica de Rodoreda siguin tan poc conegudes i tan poc divulgades -fins ara-, la veritat. És clar que això ja sol passar amb molts artistes de tota mena.
Els poemes, tots, m'agraden molt. De les pintures, no sabria que dir: tinc la sensació que, més que res, són exercicis d'estil, petits homenatges. És veritat, però, que en els dos casos han quedat molt oblidats.
Una recomanació bibliogràfica: http://autoretratmercerodoreda.blogspot.com/
Publica un comentari a l'entrada