Per Kestrel
Caminaven a poc a poc pel passseig de Gràcia, sota el sol, entre gent i roses. El més alt era un home solemne, ben vestit, amb la barba grisa i els pòmuls una mica vermells; l'altre era magre i sense afaitar, semblava més despreocupat.
S'aturaven de tant en tant a les parades, per demanar per un llibre.
- Que el tenen? aquell de "La meva Cristina i altres contes", de la Rodoreda?
I la resposta sempre era que no:
- Aquest no, però tenim un de molt maco sobre un drac, una princesa i un guerrer. Molt romàntic.
Llavors el més alt es girava cap al seu company, i angoixat es passava la mà per la barba, com si volgués remarcar bé les seves paraules:
- A la vida no tindrem temps per a tot... riure, plorar, divertir-se, ensopirse. I al punt de nèixer ja t’has de preparar per a morir...
- Apa! Només cal organitzar-se una mica, home! Va, provem a aquella altra parada?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada