dijous, 24 d’abril de 2008

Transformació 186: Sant Jordi a la nostra manera (Concurs de Sant Jordi 3)

Per Arare

Sant Jordi seu en un tamboret, es treu un paquet del sarró i desembolica un entrepà de pernil dolç. Li fum queixalada i l’assaboreix mentre mira enlloc.
La princesa es treu les sabates de taló fi, les deixa amb cura darrere d’una porta i es calça unes sabatilles de bàsquet, així, sense descordar ni res, tal com se suposa que se les havia tret abans. Fa patxoca, amb el seu vestidet de seda, el vel i la corona, que sembla una núvia en petit, com li deien quan va fer la comunió. De la butxaca del preciós vestit rosa en treu unes gomes.


-Que em deixes les teves cames?

-Què dius? – fa un Sant Jordi amb el cap a Can Pistraus.

-Que si em deixes les teves cames un momentet.

-Ah, si, té- I obre una mica les cames.

La princesa fa passar la goma per les cames de Sant Jordi i per les potes d’una cadira oblidada. S’emporta la cadira fins que es tiben les gomes i comença a saltar.

-Eh, però tu estigue’t quiet, eh? No moguis les cames, que cauré de nassos per terra.

-Tranquil·la, que no m’he de moure - i continua queixalant l’entrepà.

El drac es mira les escates de la llarguíssima i incòmoda cua i n’estira un parell, que ja estan a punt de caure.

- Homeeeee, Draaaac, això no ho facis, que et quedaràs sense escates abans d’horaaaaaa – diu l’Elena.

-No passa res, és que em molesta que es deixin anar. Però tranqui, que no em quedaré sense cua!

Sant Jordi ja s’ha acabat l’entrepà. Sense fer gaire maniobres, per tal de no destorbar la princesa saltadora, agafa l’espasa de terra i se la mira.

- Tio, vigila quan em clavis l’espasa, eh? Que té molta punxa i encara prendrem mal!

- Mira que ets bèstia, com vols que et faci mal, amb això?

L’Elena pica de mans.

-S’ha acabat la gresca, nois! Continuem l’assaig, que demà és la representació! I a la vida hi ha temps per tot, per ensopir-se, per divertir-se, per flairar l’olor de les roses i fins i tot per morir-se! Apa, som-hi!