Per la Gemma
Caminaran a poc a poc. El més alt serà un home solemne, ben vestit, amb la barba grisa i els pòmuls una mica vermells; l'altre, magre, sense afaitar, semblarà que sortirá d'una malaltia. Estaran abstrets en la conversa i el més alt s'aturarà de tant en tant i es passarà la mà per la barba, voldrà sospesar bé les paraules.
- A la vida no hi haurà temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... i en el punt de néixer ja t'hauràs de preparar a morir. Perquè les ganes de plorar que tindran les criatures de bolquers serà perquè ja ho sentiran.
- Ja sentiran què?
- L'olor que hi haurà escampada de la mort... Després un s'hi avesarà...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 comentaris:
Que bé que sigui en futur ;-)
T'envejo la idea!
I uns quants "visca" per la teva *transfuturació Gemma!
Publica un comentari a l'entrada