dissabte, 5 d’abril del 2008

Transformació 166: En futur

Per la Gemma

Caminaran a poc a poc. El més alt serà un home solemne, ben vestit, amb la barba grisa i els pòmuls una mica vermells; l'altre, magre, sense afaitar, semblarà que sortirá d'una malaltia. Estaran abstrets en la conversa i el més alt s'aturarà de tant en tant i es passarà la mà per la barba, voldrà sospesar bé les paraules.

- A la vida no hi haurà temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... i en el punt de néixer ja t'hauràs de preparar a morir. Perquè les ganes de plorar que tindran les criatures de bolquers serà perquè ja ho sentiran.

- Ja sentiran què?

- L'olor que hi haurà escampada de la mort... Després un s'hi avesarà...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Que bé que sigui en futur ;-)

Unknown ha dit...

T'envejo la idea!
I uns quants "visca" per la teva *transfuturació Gemma!