Transformació 187: Els vells

Per Puff

Caminen cansats els dos amics. Segles d’històries i llegendes repetides i modificades fins a l’infinit. Ja no importa l’aspecte: si un refulgeix més que l’altre, si el rostre, abans terrible o bondadós, ara no conserva cap lluïssor, si s’ha apagat el foc que els consumia. Són vells, difusos els records d’antigues lluites. Abstrets en la conversa, aturen els seus passos. Parla el més alt i encara gras buscant en la memòria.

-En altres temps hi havia sants jordis i princeses que reien i ploraven, i dracs que els empaitaven cada primavera... i el perfum de les roses que esclataven i encisaven sants jordis i princeses i dracs que no morien mai. Ara, però, fins i tot les criatures de bolquers tenen ganes de plorar perquè ja ho senten.

-Ja senten què?

-Que les roses de cada primavera han perdut el perfum i ja no neixen sants jordis, ni princeses, ni dracs...

Ens hi avesarem? – es pregunta el vell drac.