Transformació 184: El general, el pagès i la princesa (Concurs de Sant Jordi)

Per pere

Tal com havien quedat, el gloriós general Ivan Draconevitx Dragonov i el jove pagès Iuri Tarasovitx es trobaren a la casa de camp que el primer tenia als afores d' una petita ciutat de Geòrgia. Feia una tarda esplèndida de primavera i havien sortit a passejar pel corriol que circumdava l’estany amagat pel bosc. Caminaven a poc a poc. El general, solemne, ben vestit, amb la barba grisa i la cara lleugerament vermella de bevedor moderat de vodka; el jove, magre, neguitós perquè no sabia com s’havia pres Ivan Draconevitx la confessió de l’amor que sentia per la bella Liuba; però ell s’havia mostrat ferm, disposat a tot, i li ho havia dit sense compliments. Estaven abstrets en la conversa i el general s’aturava de tant en tant i es passava la ma per la barba, com si volgués sospesar bé les paraules.

-A la vida, benvolgut Iuri Tarasovitx, no hi ha temps per a tot. Riure i plorar, divertir-se i ensopir-se... i en el moment de néixer ja t’has de preparar a morir. Perquè les ganes d’udolar que tenen els llops és perquè ja ho senten.

-Ja senten què?

-L’olor que hi ha escampada de la mort... I els agrada...

El general Ivan Draconevitx Dragonov tornà a casa lentament. Els llops –com els agradava l’olor de la sang!- s’encarregarien de la carn i ell endreçaria els ossos l’endemà. En passar pel jardí, va tallar, com cada Sant Jordi, unes roses vermelles per a la seva estimada Liuba.