Per l'Enric
Caminaven a poc a poc pel carrer major. Engrescats per l’excitació del foc i ensordits pel tro dels petards, tot just recuperaven l’alè. Una mica més avall, el drac encara corria i girava tirant foc.
El més alt caminava tranquil. Era cepat, amb les galtes vermelles i els ulls riallers; la noia era menuda, i reia, una mica nerviosa. Poc després van seure a un portal i es van treure els barrets.
Ell es va deslligar el mocador de coll, i apartant-li els rinxols de la cara, començà a netejar-li el sutge de les galtes amb delicadesa:
- Sembla un moment, però tens temps per a tot: riure, cridar, divertir-te i espantar-te. Però tan bon punt l’encens que ja t’has de preparar a que peti. Perquè els plors dels nens petits és perquè ja ho senten...
- Ja senten què, Jordi?
- L’olor de la pólvora cremada, princesa, que anuncia que tot ha de petar. Després t'hi aveses.
De lluny, unes passes es van anar acostant...
- Una rosa, amigo? compra tu, rosa, para chica guapa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada